EDITORIAL

Amb aquest número doble (73-74) de la nostra revista Assaig de Teatre, l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET) ret homenatge a qui ha estat el nostre president i fundador, en Ricard Salvat i Ferré, que també va ser durant aquests darrers quinze anys no solament el seu director sinó, també, el seu creador, impulsor i ànima.

Com que, de manera totalment imprevista, en Ricard va morir el passat mes de març, el present número està dedicat íntegrament a glossar les seves múltiples aportacions a la cultura catalana i d’arreu. La nostra història palesa com en Ricard Salvat va obrir finestres cap al món exterior quan Catalunya i tot l’Estat espanyol vivien un aïllament en què les idees innovadores sempre eren sospitoses o rotundament prohibides.

Però, a hores d’ara, entre els constants esforços per reforçar la vitalitat de la nostra cultura hi ha una tendència a oblidar que en Ricard Salvat sempre duia la cultura catalana cap al món exterior. El seu contacte amb professionals de l’escena de tot arreu, que tants cops van fruitar en una profunda amistat, també va propiciar que tota aquesta gent conegués el país que tant estimava en Ricard, el país amb la seva llengua, la seva història, el seu teatre.

En aquest homenatge, doncs, hem volgut mostrar les moltes facetes d’en Ricard: com a director i teòric del teatre i com a home d’una visió integradora que es demostrava sempre en la seva actitud solidària i generosa. Hem demanat a persones rellevants —no solament del nostre àmbit cultural sinó de més enllà (Amèrica Llatina, Portugal, Itàlia, Grècia, Hongria, Austràlia, països de l’Orient Mitjà…), on Ricard ha treballat i deixat empremtes de saviesa i afecte— que escriguin unes planes on facin memòria de la seva relació amb Ricard Salvat i ens ofereixin llur mirada sobre les seves activitats teatrals, acadèmiques o de qualsevol altre caire.

Sabem que aquest llistat de persones podia ser molt nombrós, però el consell d’urgència que ha preparat aquest número ha demanat les col·laboracions a un seguit de persones que es relacionaven, ara i adés, directament amb en Ricard, en molts casos a través d’una forta i llarga amistat. Ens disculpem, doncs, davant de tots els qui també podrien haver aportat el seu propi esguard i que no han participat per raons òbvies d’espai en aquest número doble, tan especial, d’Assaig de Teatre.

La segona part de la revista ens ofereix un recull de premsa de tot allò que es va escriure arran del traspàs de Ricard Salvat. Es tracta, també, d’una selecció que permet observar les opinions més rellevants, vessades en els dies i setmanes posteriors a la seva mort.

Igualment, l’equip de la revista ha compilat la teatrografia completa de Ricard Salvat, com a mostra de la seva dilatada trajectòria, una de les més importants i interessants de les arts escèniques del nostre país, una veritable història del teatre català contemporani. Nogensmenys, l’AIET té intenció publicar al llarg del proper any, en la col·lecció «El Pla de les Comèdies», un volum dedicat íntegrament a glossar la seva trajectòria artística.

Per acabar, volem mostrar el nostre dolor per la inesperada mort d’en Ricard. Ningú no pensava que ens deixaria tan aviat. Ha estat una mort devastadora per a la família i per a tots els qui l’estimàvem i col·laboràvem en la seva ingent i apassionant tasca de recuperació de la memòria i de la introducció entre nosaltres de paisatges culturals inconeguts.

Voldríem agrair, molt especialment, la col·laboració i la generositat, a l’hora de bastir aquest volum d’homenatge a en Ricard, dels fotògrafs Aymerich, Barceló, Basté, Colita i Esteve; de l’Institut del Teatre; de Jordi Martí (Institut de Cultura de Barcelona); de Mariona Millà; de Manuel Royes; de Joan Pere Viladecans i de la família Salvat-Golobardes.

Ricard, no t’oblidarem mai. Esperem que aquest volum de la revista Assaig de Teatre, que tant vas estimar, estigui a l’altura de la teva generositat amb tots nosaltres.

SUMARI