 A la Soledad de José Maria Nunes proposa assolir l’edat del sol, connectar amb el punt més remot de la intel·ligència. La soledat és l’estat natural per enllaçar amb ella. Les estàtues del carrer, els personatges del teatre i la resta dels protagonistes manifesten la seva meravellosa experiència de soledat, l’edat del sol.
Nunes, el cineasta intrèpid, ha realitzat aquesta pel·lícula amb una extremada experimentació del llenguatge cinematogràfic en tots els sentits i, especialment, en el guió, la direcció i el muntatge i aconsegueix deixar un altre testimoni dels seus ideals i la seva poesia.
L’aclamat actor Enrique Irazoki, protagonista de El Evangelio según San Mateo (Pasolini, 1963) i Noche de vino tinto (Nunes, 1966) reapareix en aquest film després de tota la seva vida allunyat del cine.
Ricard Salvat, un dels creadors i teòrics més importants de la dramatúrgia actual, és un dels protagonistes de A la soledad al costat de Herman Bonnin, Nausicaa Bonnin, José María Blanco, Teresa Cunillé, Iván Morales i Empar Rosselló, habituals del teatre, la televisió i el cinema. Entre l’extens repartiment, debuten les joves actrius Ana Pardo, Ginebra Vall i Andrea Pajares. Web de la pel·lícula  |
