Menu Content/Inhalt
Inici
L'autèntic amic de Carlo Goldoni Print E-mail

L’autèntic amic, de Carlo Goldoni

Sample Image

Preestrena: 16 de maig als Jardins de l’edifici Central de la UB (Plaça Universitat).
Estrena: 18 de maig a la XII Mostra de Teatre Universitari (Universitat de Lleida).

Facultat de Geografia i Història i Filosofia
Dies 24 i 25 de maig a les 19.30 h

«L’Autèntic amic», de Carlo Goldoni

Adaptació de Jordi Teixidor, Edicions 62 (El Galliner, 106), Barcelona, 1988.

Florenci: David Bo
Leandre: Ricard Farré
Rosaura: Mia Alsina
Octavi: Marta Pros
Adelaida: Andrea Gomés
Colombina: Júlia Vicente
Valentí: Núria Sanmartí
Hilari: Aura Garí
Criat: Marina Robles
Violinista: Laia Castillo

Escenografia i vestuari: Beaudeville (Mar Serra, Paloma Bomé i Mercè Salom)
Maquillatge: Chizuru Ikadai
Ajudant de direcció: To Monreal
Direcció: Antoni Galmés
Producció: Enric Ciurans

El teatre de Carlo Goldoni (Venècia, 1707- París, 1793) té una dimensió universal inqüestionable. Reformà la Commedia dell’Arte acabant amb els personatges estereotipats, traient-los les màscares, tot cercant una dimensió humana i moral a les seves comèdies. L’autèntic amic (Il vero amico, estrenada en els Carnavals de Venècia de 1751) respon perfectament a aquesta reforma empresa pel dramaturg venecià del qual es compleix enguany el tercer centenari del seu naixement.

L’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral i la Universitat de Barcelona volem retre homenatge a aquest creador fonamental de l’escena moderna presentant un text escassament representat a casa nostra i que conté algunes de les constants més significatives de la seva producció. La versió que Jordi Teixidor en féu a la dècada dels anys vuitanta mereix, al nostre entendre, ser de nou muntada amb entusiasme i respecte.

Un grup de joves estudiants amb ganes d’experimentar el joc teatral i d’aprendre —sobretot d’aprendre!—, encarnen avui els personatges goldonians coneguts i estimats per tothom: el vell avar i la seva coqueta filla, el criat afamat i el seu amo enamorat de la dona que no pot ésser seva, la tieta soltera i el seu nebot promès i tanmateix poc enamorat; al cap i a la fi, un seguit de personatges entranyables del teatre popular que una vegada més ens mostren en el teatre —en aquest cas de manera amable— com som, o com podríem ser. La dimensió moral del teatre de Goldoni avui ens sorprèn per la seva estricta aplicació de principis com l’amistat i ens serveix per reflexionar sobre aquesta virtut que Aristòtil considerà com «allò més necessari per a la vida».

Volem, doncs, presentar en aquest Pati del nou Campus de la nostra Universitat, un text que pensem que conjuga la diversió, l’aprenentatge i la reflexió, tot esperant que en gaudiu tant com nosaltres.

 
< Prev   Next >